El grup parlamentari Unides Podem ha presentat en Les Corts Valencianes una proposició no de llei en la qual reclama al Govern estatal que inicie el procediment legislatiu necessari per al reconeixement dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) com a discapacitat social o psicosocial amb la finalitat de millorar l’accés d’aquestes persones a l’ocupació pública i altres beneficis regulats per a la seua contractació.
Hui, 18 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger, un trastorn del desenvolupament que es manifesta de diferent forma en cada individu, però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, alteracions dels patrons de comunicació no-verbal, interessos restringits, inflexibilitat cognitiva i de comportament, dificultats per a l’abstracció de conceptes, coherència central feble en benefici del processament dels detalls, interpretació literal del llenguatge, dificultats en les funcions executives i de planificació, la interpretació dels sentiments i emocions alienes i pròpies.
La portaveu adjunta de Unides Podem, Estefanía Blanes, ha presentat aquesta iniciativa, amb la qual pretén impulsar que es duguen a terme totes les actuacions necessàries per a donar resposta a les reivindicacions plantejades per la Confederació Asperger España al desembre de 2020 a la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés dels Diputats.
D’aquesta manera, incideix en la necessitat de posar en marxa el Pla d’Acció que desenvolupa i concreta les línies de l’Estratègia Espanyola en els Trastorns d’Espectre Autista.
Aquest pla, ha assenyalat Estefanía Blanes, “recull 15 línies estratègiques que, en el termini d’un any, haurien d’haver-se reflectit en un Pla d’Acció on es van establir les mesures i accions concretes. Hui dia aquest Pla d’Acció segueix sense dur-se a terme però és absolutament necessari per a garantir la igualtat d’oportunitats i el gaudi efectiu dels drets del col·lectiu”.
La diputada ha incidit en què “són molts els exemples i dades que expressen aquesta necessitat urgent de desenvolupar aquest Pla d’Acció. Durant la infància, els estudis demostren que la pràctica totalitat de xiquetes i xiquets amb aquest trastorn pateixen assetjament escolar, per la qual cosa desenvolupar totes les mesures necessàries per a l’aplicació efectiva dels convenis internacionals d’atenció als drets de la infància i als de les persones amb discapacitat és fonamental. Durant l’edat adulta, el col·lectiu suporta un nivell de desocupació de més del 85% mentre que li’ls impedeix l’accés a l’ocupació pública per la falta de reconeixement com a discapacitat Social o Psicosocial”.
Paral·lelament, ha indicat que “actualment, a les persones amb TEA nivell 1 se’ls reconeix una discapacitat psíquica, però no són malalts mentals ni tenen discapacitat intel·lectual. Aquesta situació suposa que les persones amb TEA nivell 1 estan marginades de l’accés a l’ocupació pública perquè en les convocatòries de les diferents administracions només es contemplen discapacitats psíquiques que tinguen retard cognitiu o malaltia mental”.
En aquest sentit, ha explicat que “el reconeixement legal de la discapacitat social és una reivindicació del col·lectiu, una necessitat prioritària a la qual els poders públics hem de donar resposta perquè puguen desenvolupar les seues capacitats i accedir a poder treballar com les altres discapacitats. El no reconeixement de la discapacitat social implica la marginació de tot un col·lectiu que presenta una discapacitat invisible, és a dir, implica la marginació dins de la discapacitat”.
